Un record per a en Josep Castellà i Formiguera

L’altra dia a la botiga de diaris històrics on treballo va entrar una senyora acompanyada de la seva filla i la seva néta. Totes tres havien baixat expressament de Tàrrega fins a Barcelona i de pas van aprofitar per a visitar-nos i efectuar la compra d’un parell de diaris i de revistes com a regal per a unes noces d’or. Al comentar-me d’on venien de seguida em va venir al cap el meu llibre “Magí Roca i Sangrà (1880-1947). Compromís social, passió pels transports i devoció per una terra” que vaig presentar el 9 de maig de l’any passat a la capital de l’Urgell. Els hi vaig parlar sobre la meva publicació i els hi vaig preguntar si coneixien al personatge. Curiosament, no sabien qui era, com tampoc els “Maginet”, és a dir, els Roca Sangrà, possiblement perquè no han viscut a Tàrrega tota la vida. En canvi, sabien alguna cosa sobre altres personatges històrics una mica més contemporanis. Entre ells, la figura de l’historiador, periodista i ex-alcalde targarí Josep Castellà i Formiguera, del qual vaig preguntar sobre ell i em van comunicar la mala noticia de la seva mort el passat 2 de juliol de 2009, als 96 anys d’edat, poc després d’haver-li lliurat el meu llibre en persona.
És una llàstima que sobre aquest home se n’hagi fet tant poc ressò al voltant de la seva desaparició en els mitjans de comunicació, doncs de no haver estat per aquesta família targarina que va entrar a comprar a la botiga jo encara no me n’hauria assabentat.
Si fem un breu repàs històric sobre la seva vida, Josep Castellà i Formiguera va néixer el 25 de gener de 1913 a Tàrrega. La seva família tenia un negoci iniciat pel seu avi de comerç de distribució d'adobs i fusta. Pel que sembla, va funcionar bé, doncs sovint venien sabaters i fusters de tota la comarca. Inicialment el negoci estava situat en un edifici del carrer de Les Piques, el mateix que actualment alberga la Casa de Cultura. L'avi patern era un cabaler de Cal Magí de Renant, a prop d'Agramunt, mentre que l’avi matern procedia de Florejachs, a la comarca de la Segarra, i que després es va establir a Linyola. Ambdós eren parents d’en Manuel Carrasco i Formiguera, fundador d'Unió Democràtica de Catalunya.
Esmentar que tant el seu avi patern com el seu pare van ser alcaldes de Tàrrega. Durant els anys de la Segona República inicià la seva tasca com a periodista, feina que mantingué en el transcurs de la seva vida llevat del parèntesi que va suposar arribar a l’alcaldia del municipi. Va ser corresponsal dels diaris en català “La Publicitat” i “La Humanitat”. Des de molt jove va treballar per a la ciutat en molts àmbits, tant polítics com culturals, socials i empresarials.

Durant la Guerra Civil la va passar al Cos d'Intendència de l'Exèrcit Republicà. Acabat el conflicte bèl•lic, va haver de fugir a l'exili amb la seva dona Rosa. Mentre ell va ser internat a la platja de Saint Ciprient, la seva esposa la van traslladar a Normandia. El maig del 1939 va aconseguir entrar a Andorra a través del Pas de la Casa.
A l’any 1944 tornà clandestinament a Espanya, amagant-se en una pensió de Barcelona, la mateixa on pernoctaven els aviadors aliats abatuts en territori ocupat pels nazis. Aquesta situació va durar fins que el llavors alcalde de Tàrrega Ramon Burgués li garantí la seguretat perquè tornés a la seva ciutat natal. Al seu retorn, va veure com la Sección Femenina de la Falange havia ocupat la seva casa. Amb el temps s'integrà a la nova societat sorgida sota el règim franquista i continuà treballant per a ella. La seva participació en les gestions per aconseguir la construcció del Canalet va ser una de les seves majors satisfaccions, doncs disposar d’aigua es va convertir en un repte fonamental per a evitar la pèrdua de les collites a causa de les reiterades sequeres. Anys després va arribar a ser director i un dels fundadors del Col•legi Major Universitari Ilerdense creat amb l'objectiu d'allotjar els universitaris lleidatans a Barcelona.
En la seva faceta periodística, després de la Guerra Civil va ser corresponsal dels diaris “El Correo Catalán”, “La Vanguardia Española”, “Diario de Barcelona”, “Tele/eXprés” i l’esportiu “Barcelona Deportiva”, així com un assidu col•laborador de la revista lleidatana “Tasca”. D’altra banda, va escriure regularment a través de les seves col•laboracions setmanals a la revista local “Nova Tàrrega”, dins la seva secció “Històries d'ahir i d'avui”, on sempre va tractar d'aspectes molt diversos de la història de la seva ciutat. Les va iniciar el 1952 i les va mantenir llevat de la seva etapa com a alcalde de Tàrrega, entre els anys 1973 i 1979. Va fundar la revista “La Ciutat”, editada novament per la delegació d’ERC de Tàrrega. Durant uns anys va treballar a Ràdio Tàrrega en el programa “Latidos de la Ciudad”, on feia un repàs de l’actualitat local. Ja a la dècada de 1970 el va substituir el seu fill Josep.
Pel que fa a la seva tasca com a alcalde, durant els anys de la Transició va ser l’encarregat de donar el seu relleu al primer alcalde democràtic, Eugeni Nadal. D’aquesta etapa com a batlle és destacada la construcció de la nova Casa de la Vila, que no va costar ni un sol cèntim a la ciutadania.

El record personal que tinc sobre la figura d’en Josep Castellà i Formiguera es deu amb motiu de la redacció del meu llibre sobre la vida d’en Magí Roca i Sangrà, amb la inestimable col•laboració i suport de la família Roca. Les gestions fetes a la ciutat de Tàrrega van permetre contactar amb aquest personatge, ja molt ancià però amb un cap i una memòria que reflectien en ell una lluïdesa extraordinària que molta gent jove ja desitjaria tenir. Gairebé fins al final de la seva vida no va deixar d’escriure el seu article per a la revista “Nova Tàrrega”, d’on ell era tota una institució. Va ser el primer a llegir el meu llibre sobre Magí Roca i Sangrà. Les notícies que vaig rebre de les seves impressions van ser molt bones. El treball li havia agradat força i fins i tot va confessar que en repetides ocasions es va emocionar perquè amb la seva lectura va reviure entranyables moments del seu passat. Aquesta notícia em va omplir d’orgull i de satisfacció personal. A la presentació del meu llibre el 9 de maig de 2009, jo, la Maria Àngels Lladó i Roca, el Fermín Cañizares Roca i els germans Josep Maria i Ramon Roca Sala varem pujar un moment al pis on vivia en Josep Castellà i Formiguera, i allà es trobava assegut a la seva butaca. Ens va rebre molt cordialment el seu fill Josep, també periodista i ara jubilat però actiu. Varem aprofitar per a fer-nos una sessió fotogràfica i jo vaig tenir el plaer i l’honor de lliurar-li el meu llibre signat i dedicat a un home que ha estat una eminència. L’entrevista enregistrada que la Maria Àngels li va fer sobre la figura de Magí Roca i Sangrà i dels “Maginet” no té preu i va ser força útil per a completar amb singulars detalls tant complex treball de recerca.
Amic Josep, cavaller targarí, allà on et trobis, molt de gust d’haver-te conegut. Ha estat un plaer i un honor. Si bé ha estat massa breu com per haver-nos conegut amb més profunditat per una qüestió de distància i de diferència generacional, igualment n’estic molt satisfet perquè és una cosa de la qual me’n recordaré per sempre. Moltes gràcies per haver-te emocionat al llegir el meu llibre i molt agraït per la teva feina al teu pas per aquest món. Des d’aquí, un record i el meu particular homenatge a la teva memòria, i fins un altre. Ja ens veurem.